Quico

Avui, 5 de gener, fa seixanta anys que l’anarquista Francesc Sabaté fou abatut a Sant Celoni pels trets de la Guàrdia Civil i el sometent. La peripècia final, l’à bout de souffle  trepidant  d’“El Quico”  que acabà aquell matí de gener al poble del Baix Montseny, va acompanyar les nostres converses durant aquelles festes nadalenques i molt després.  Encara avui em sembla escoltar el xiuxiueig amb què se’n parlava de l’afer al meu entorn . Llavors jo tenia deu anys.

Recordo, de la meva infància, els retrats d’aquells maquis -“bandoleros” segons el franquisme i la seva premsa captiva-: Facerías, Massana, Caracremada,  Sabaté…  Imatges que penjaven a les parets de les oficines a les casernes de la Guàrdia Civil, on apareixien les cares –de front,de perfil- d’una gent que em transmetia una barreja de por i curiositat. Fotos policials de persones  amb aspecte famolenc i desendreçat i un gest inexpressiu, un punt embogit.  

El Quico Sabaté destacà entre tots aquells per la seva perseverança en una guerra contra el feixisme que mai va voler donar per perduda i que va acabar sent  personal: des del seu allistament i els seus combats al front d’Aragó, passant per l’exili, els empresonaments, les incursions des de França fins a Barcelona (atemptats, atracaments, propaganda…), fins a la seva mort violenta, tot sol i greument ferit. Perseguit durant anys per l’aparell policial del franquisme, desautoritzat per gran part dels seus, incloent-hi els dirigents de la CNT, deixà darrera seu un  reguitzell de caiguts, tant entre aquells que li feren costat –entre els quals dos germans, en Josep i en Manel- quant entre els seus enemics, com ara el darrer mort, el tinent Francisco Fuentes.   

Guerriller anarquista audaç i exemple de lluitador infatigable  contra la tirania franquista, segons uns; criminal i enemic públic segons els altres, en Quico Sabaté és, en qualsevol cas, un personatge fascinant que ens ajuda, amb la seva turmentada biografia, a comprendre un poc més els efectes devastadors del cop d’estat militar del 36, la Guerra Civil, la llarga nit de la postguerra i algunes nefastes conseqüències que avui encara condicionen els afers polítics d’aquest país.