Quico

Avui, 5 de gener, fa seixanta anys que l’anarquista Francesc Sabaté fou abatut a Sant Celoni pels trets de la Guàrdia Civil i el sometent. La peripècia final, l’à bout de souffle  trepidant  d’“El Quico”  que acabà aquell matí de gener al poble del Baix Montseny, va acompanyar les nostres converses durant aquelles festes nadalenques i molt després.  Encara avui em sembla escoltar el xiuxiueig amb què se’n parlava de l’afer al meu entorn . Llavors jo tenia deu anys.

Recordo, de la meva infància, els retrats d’aquells maquis -“bandoleros” segons el franquisme i la seva premsa captiva-: Facerías, Massana, Caracremada,  Sabaté…  Imatges que penjaven a les parets de les oficines a les casernes de la Guàrdia Civil, on apareixien les cares –de front,de perfil- d’una gent que em transmetia una barreja de por i curiositat. Fotos policials de persones  amb aspecte famolenc i desendreçat i un gest inexpressiu, un punt embogit.  

Quico Sabaté

El Quico Sabaté destacà entre tots aquells per la seva perseverança en una guerra contra el feixisme que mai va voler donar per perduda i que va acabar sent  personal: des del seu allistament i els seus combats al front d’Aragó, passant per l’exili, els empresonaments, les incursions des de França fins a Barcelona (atemptats, atracaments, propaganda…), fins a la seva mort violenta, tot sol i greument ferit. Perseguit durant anys per l’aparell policial del franquisme, desautoritzat per gran part dels seus, incloent-hi els dirigents de la CNT, deixà darrera seu un  reguitzell de caiguts, tant entre aquells que li feren costat –entre els quals dos germans, en Josep i en Manel- quant entre els seus enemics, com ara el darrer mort, el tinent Francisco Fuentes.   

Guerriller anarquista audaç i exemple de lluitador infatigable  contra la tirania franquista, segons uns; criminal i enemic públic segons els altres, en Quico Sabaté és, en qualsevol cas, un personatge fascinant que ens ajuda, amb la seva turmentada biografia, a comprendre un poc més els efectes devastadors del cop d’estat militar del 36, la Guerra Civil, la llarga nit de la postguerra i algunes nefastes conseqüències que avui encara condicionen els afers polítics d’aquest país.  

Publicado por albertcatalan49

Nascut a Queralbs (Girona) el 14 de gener de 1949. Viu a Esporles (Mallorca) des de 1976. Casat. Dos fills i tres néts. Biòleg, Professor d'Institut i d'Universitat. Jubilat.

5 comentarios sobre “Quico

Responder a Carlota i Rainer Cancelar respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

MÉS per Llucmajor

MÉS per Llucmajor és un projecte polític plural, ampli, que representa l’espai polític d’esquerres, sobiranista i ecologista del municipi de Llucmajor.

Marta Bonet

Conectamos?

Variat d'incerteses

Lloc on compartir el que llegesc, el que escric, el que veig i el que escolt; allò que em fa pensar i, sobretot, dubtar.

Contar es vivir (te)

Si tienen curiosidad será un placer compartirme con ustedes

WordPress.com en Español

Blog de Noticias de la Comunidad WordPress.com

A %d blogueros les gusta esto: