Un home que xiulava Vivaldi

Fa no gaire, poc abans de Cap d’Any, vaig visitar el Parc Verd d’Esporles, el meu poble. És un centre de recollida selectiva prou ben organitzat, utilitzat amb molta freqüència pels veïnats. Els diversos contenidors i espais on depositam les nostres deixalles es van buidant regularment i ens creen la il·lusió, ai làs, que els nostres detritus desapareixen com per art de màgia… 

Al front d’aquest Cafarnaúm de fems i endergues hi ha sempre una persona que controla, informa i, a vegades, ajuda els usuaris que tenen dificultats per desfer-se’n. Els darrers mesos de 2019 vaig coincidir ocasionalment amb una d’aquestes persones: un home alt, prim, relativament jove, abillat convenientment per poder ser identificat i fer la seva feina al Parc.

Aviat em va cridar l’atenció la seva personalitat, ja que les meves ocasionals preguntes eren respostes, invariablement, de forma correcta però impregnada d’un peculiar sentit de l’humor, intel·ligent i un poc surrealista i insolent.

Matí d’hivern

El darrer dia que el vaig veure –després he sabut que nomia Toni i que  fou marit, parent o amic de persones que em són properes- fèiem tots dos  la nostra feina: jo, desfent-me de diverses restes nadalenques; ell, supervisant el comportament dels usuaris i xerrant breument amb alguns d’ells. De sobte, vaig sentir que en Toni xiulava, ben afinada, una peça musical prou coneguda: la Primavera, de les Quatre estacions de Vivaldi. Avesats com esteim a classificar de forma lleugera persones i llocs, confés que em va sorprendre aquell toc de sensibilitat enmig del desordre ordenat dels derelictes de la nostra civilització. La sorpresa fou immediatament substituïda per l’empatia, ja que tot d’una vaig començar, jo també, a xiular baixet, amb en Toni, tot i que probablement ell no em va sentir. Aquell assolellat matí d’hivern, el lloc més improbable es va tenyir d’alegria i optimisme primaveral.

Dies més tard vaig saber que en Toni va morir, sobtadament, el primer dia de l’any. Que tenia una família extensa que l’estimava, i qualitats abastament per deixar una bona petjada per recordar-lo, amb les seves llums i ombres, com tothom.  I també que el seu humor especial o el seu interès per la música, que jo vaig copsar en una instantània, no eren anecdòtics. La Sala de plens municipal, plena a vessar en recordança seva, en donà fe dels afectes de molta gent, amb poemes, cançons i aplaudiments. 

Em sap greu no haver-lo pogut tractar un poc més, en Toni. Sovint, els homes i dones amb què ens creuam a la vida són nous continents  dels quals amb prou feines arribem a albirar la costa abans de seguir navegant. Sigui com sigui, tot i que massa tard, vull donar-li les gràcies per aquella melodia, seva i d’en Vivaldi, que va fer especial un blau matí d’hivern.

Publicado por albertcatalan49

Nascut a Queralbs (Girona) el 14 de gener de 1949. Viu a Esporles (Mallorca) des de 1976. Casat. Dos fills i tres néts. Biòleg, Professor d'Institut i d'Universitat. Jubilat.

9 comentarios sobre “Un home que xiulava Vivaldi

  1. Mil gràcies per aquesta mirada, Albert. Intuïtiu, intel·ligent, sensible, com ets sempre tu. A n’en Toni li hauria agradat.
    Una abraçada molt afectuosa,
    Teresa

    Me gusta

  2. Pues ahora me entero, y lo siento. Tengo dos o tres bolsas de poda que pensaba llevar mañana y, por supuesto, contaba con encontrar allí a Toni y cruzar, como siempre, dos ironías, a sabiendas de que entraría al trapo. Unas veces él disparaba primero y las otras yo, pero nunca salí del Parc Verd de Esporles siendo el mismo que había entrado, tres minutos antes.

    Me gusta

  3. Has fet una foto encantadora un record per en Toni tampoc el tenia molt conegut pero me era molt simpatic i despres de llegir el teu comentari crec que no el obliderem mai es etern…

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Variat d'incerteses

Lloc on compartir el que llegesc, el que escric, el que veig i el que escolt; allò que em fa pensar i, sobretot, dubtar.

Contar es vivir (te)

Si tienen curiosidad será un placer compartirme con ustedes

WordPress.com en Español

Blog de Noticias de la Comunidad WordPress.com

A %d blogueros les gusta esto: