El secret de la casa dels animals

Ara contaré el final de la història.

Fa un parell de setmanes vos explicava que un dia vaig enviar a l’oceà d’internet un missatge dins d’una botella. Nàufrag de la Covid, des de la meva casa-illa vaig confiar a l’atzar de les ones virtuals cinc petits contes que havia rescatat d’una carpeta arraconada. Una mestra amiga, na Xisca, els va trobar i els va utilitzar com a eina per fer un taller amb els seus alumnes de 2n de Primària. Poc més tard arribaren a la meva illa quinze nines i nins per fer-me el regal de les meves narracions enriquides amb les seves il·lustracions. Va ser un dia lluminós i alegre que mai no podré oblidar. Emocionat, no me’n vaig poder estar de fer-los una altra proposta: que ells mateixos, coralment, escrivissin un conte, i n’Amàlia, la meva parella, i jo mateix l’il·lustraríem. Dit i fet, al cap de poc temps ens dugueren, ben xalests, el seu conte: “El secret de la casa dels animals”.

Avui hem complert, a la fi, el nostre compromís. Hem abandonat l’illa de la nostra casa i en un imaginari rai de troncs hem arribat a l’illa-escola i els hem fet a mans una còpia del conte il·lustrat per nosaltres a cadascun dels nins i nines. Una altra vegada hem copsat l’alegria i l’espontaneïtat dels infants, d’aquestes vides en creixement que només transmeten joia de viure i unes esperances ben necessàries en temps ombrívols. Hem xerrat i rigut, malgrat mascaretes i distàncies, i hem comentat la nostra tasca col·lectiva¹ que ha servit per reunir-nos i fer-nos amics. Hi ha hagut, emperò, una protagonista més important que la narració que ens ha reunit: na Xisca, la mestra que va posar en marxa tot això, s’ha jubilat fa poc, i els seus ex-alumnes l’han retrobada per primer pic. Tots li havien preparat dibuixos i dedicatòries, tots s’hi volien atracar i escoltar-la, tots maldaven per explicar-li les seves novetats. No imagin una recompensa millor per a una gran mestra. Nosaltres i la seva nova professora, Clàudia, ens ho miravem tot, encuriosits i emocionats.

I així acaba –de moment?- aquesta història de nàufrags i de contes, de grans persones -petites i grans-  a un poble de Tramuntana i a la seva Escola Pública. I, tal com varen escriure aquests infants, “si vos ha agradat, pintau-la; i si no, cremau-la”

(1) Text: Ari, Charlie, Costa, Joana, Júlia, Lucas, Luna, Maira, Mireia, Nil, Pau, Pere, Thiago, Toni i Xisca.  (alumnes de 2n C de Primària del Col·legi Públic “Gabriel Comas i Ribas” d’Esporles). Coordinació: Xisca. Mestra. Il·lustracions: Amàlia i Albert. Maquetació: Clara.