El secret de la casa dels animals

Ara contaré el final de la història.

Fa un parell de setmanes vos explicava que un dia vaig enviar a l’oceà d’internet un missatge dins d’una botella. Nàufrag de la Covid, des de la meva casa-illa vaig confiar a l’atzar de les ones virtuals cinc petits contes que havia rescatat d’una carpeta arraconada. Una mestra amiga, na Xisca, els va trobar i els va utilitzar com a eina per fer un taller amb els seus alumnes de 2n de Primària. Poc més tard arribaren a la meva illa quinze nines i nins per fer-me el regal de les meves narracions enriquides amb les seves il·lustracions. Va ser un dia lluminós i alegre que mai no podré oblidar. Emocionat, no me’n vaig poder estar de fer-los una altra proposta: que ells mateixos, coralment, escrivissin un conte, i n’Amàlia, la meva parella, i jo mateix l’il·lustraríem. Dit i fet, al cap de poc temps ens dugueren, ben xalests, el seu conte: “El secret de la casa dels animals”.

El secret de la casa dels animals

Avui hem complert, a la fi, el nostre compromís. Hem abandonat l’illa de la nostra casa i en un imaginari rai de troncs hem arribat a l’illa-escola i els hem fet a mans una còpia del conte il·lustrat per nosaltres a cadascun dels nins i nines. Una altra vegada hem copsat l’alegria i l’espontaneïtat dels infants, d’aquestes vides en creixement que només transmeten joia de viure i unes esperances ben necessàries en temps ombrívols. Hem xerrat i rigut, malgrat mascaretes i distàncies, i hem comentat la nostra tasca col·lectiva1 que ha servit per reunir-nos i fer-nos amics. Hi ha hagut, emperò, una protagonista més important que la narració que ens ha reunit: na Xisca, la mestra que va posar en marxa tot això, s’ha jubilat fa poc, i els seus ex-alumnes l’han retrobada per primer pic. Tots li havien preparat dibuixos i dedicatòries, tots s’hi volien atracar i escoltar-la, tots maldaven per explicar-li les seves novetats. No imagin una recompensa millor per a una gran mestra. Nosaltres i la seva nova professora, Clàudia, ens ho miravem tot, encuriosits i emocionats.

I així acaba –de moment?- aquesta història de nàufrags i de contes, de grans persones -petites i grans-  a un poble de Tramuntana i a la seva Escola Pública. I, tal com varen escriure aquests infants, “si vos ha agradat, pintau-la; i si no, cremau-la

(1) Text: Ari, Charlie, Costa, Joana, Júlia, Lucas, Luna, Maira, Mireia, Nil, Pau, Pere, Thiago, Toni i Xisca.  (alumnes de 2n C de Primària del Col·legi Públic “Gabriel Comas i Ribas” d’Esporles). Coordinació: Xisca. Mestra. Il·lustracions: Amàlia i Albert. Maquetació: Clara.

Publicado por albertcatalan49

Nascut a Queralbs (Girona) el 14 de gener de 1949. Viu a Esporles (Mallorca) des de 1976. Casat. Dos fills i tres néts. Biòleg, Professor d'Institut i d'Universitat. Jubilat.

6 comentarios sobre “El secret de la casa dels animals

  1. MOLTES GRÀCIES, en majúscules.
    Ben curiós és tot el que pot enrevoltar un conte: lectura, escriptura, comprensió, amistat, amor, cooperació, solidaritat, participació, alegria, entusiasme, descobriment, aprenentatge, bondat, companyia, rescat, creativitat, sorpresa, …
    Petites grans tasques d’escola que emocionen i ens emocionen, que recordarem per sempre i les durem dins els nostres cors.
    Col.laboracions externes de persones bondadoses i expertes, sempre disposades.
    No parem mai de llegir, contar i escriure contes.
    Els contes no tenen edat.
    Gràcies Albert, Amàlia i Clara per fer possible aquest somni.

    Le gusta a 1 persona

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

MÉS per Llucmajor

MÉS per Llucmajor és un projecte polític plural, ampli, que representa l’espai polític d’esquerres, sobiranista i ecologista del municipi de Llucmajor.

Variat d'incerteses

Lloc on compartir el que llegesc, el que escric, el que veig i el que escolt; allò que em fa pensar i, sobretot, dubtar.

Contar es vivir (te)

Si tienen curiosidad será un placer compartirme con ustedes

WordPress.com en Español

Blog de Noticias de la Comunidad WordPress.com

A %d blogueros les gusta esto: