Archivo del autor: albertcatalan49

Vos hem dit lo que ens recordsde sa fam de s’any dolent (Uc. “S’any dolent”) Fa uns dies, a un escrit meu anterior (“Esporles. El silenci”), vos contava que vaig proposar a la família un joc consistent a enviar-me una dotzena d’impressions  relacionades amb la quarantena. Al meu post vos n’explicava una de les meves:Sigue leyendo «Em tornaré de ferro?»

Se nos fue Aute y, con él, recuerdos de tanto como vivimos en su distante cercanía. Nos queda, afortunados, su legado de maestro en muchas artes y, sobre todo, poeta. En estos días aciagos en que muchos soñamos con que algo, siquiera algo, cambie a mejor tras la tormenta, no veo otro posible homenaje aSigue leyendo «Cambalache»

También yo fui testigo de otras horas. (Angel González: “Penúltima nostalgia”) Fa uns dies, en ple confinament, vaig proposar un joc a cadascun dels membres de la meva família: Imagina que l’any 2060 et conviden a fer una xerrada a un institut sobre la forma com vas viure la pandèmia de 2020. Per sort, varesSigue leyendo «Esporles. El silenci»

Permeti’m, en primer lloc, que m’adreci a vostè sense passar pel conducto regular com se’ns exigia durant la mili. Consideri que vostè també  ha entrat directament a ca nostra per la pantalla de la tele, val a dir que en situació de confinament obligatori de la població. Sia en tot cas benvingut , ara iSigue leyendo «Benvolgut General»

Feliç posteritat, que no experimentarà una tribulació tan abismal i contemplarà el nostre testimoni com una faula! (Petrarca, 1304-1374) Procedent de l’est, l’any 1345 s’escampa per Europa la pesta bubònica. De port en port, inclòs el de Ciutat de Mallorca, i més tard cap a l’interior del continent, la malaltia viatja -ara ho sabem peròSigue leyendo «En els dies de la pesta»

Que mi nombre no se borre de la historia (Julia Conesa, de Las Trece Rosas) I, tanmateix, la remor persisteix. (Miquel Martí i Pol) En 1964, un excelente profesor de literatura –Joan Guillamet se llamaba- me descubrió a Miguel Hernández. Un buen día nos propuso la lectura y comentario de cierto poema publicado en unSigue leyendo «Escríbeme a la tierra»

Anem, anem juntes a lluitar, que la nostra aigua hem de defensar. (Esporles. El Musical) Des de fa un parell de mesos preparam, juntament amb un bon grapat d’amigues i amics del Cor d’Esporles un espectacle titulat «Esporles. El Musical«1 sota la direcció d’en Kake Portas, un artista integral com n’hi ha pocs. L’argument deSigue leyendo «Valentes»

Una bona amiga m’ha enviat un article del periodista Javier Valenzuela1  que he trobat prou interessant i una referència útil per ajudar-me a enraonar. La seva lectura m’ha refermat en la idea –un xic melangiosa, vos confés- que fora bo que molts d’intel·lectuals espanyols haguessin xerrat –encara són a temps, per descomptat- amb aquesta raóSigue leyendo «Federalisme, encara?»

“La pitjor amenaça és la nostra pròpia idea del món”, deia fa un temps Joaquín Araújo, un molt conegut naturalista espanyol. Podríem afegir que fins i tot quan la nostra “idea del món” canvia, en la pràctica seguim actuant de forma incoherent i irresponsable. Probablement tothom té una informació bàsica sobre el canvi climàtic, iSigue leyendo «El canvi climàtic i el meu moix»

El curs 1977-78 jo treballava com a professor de Ciències a un col·legi religiós de Palma. Eren els temps en què la societat mallorquina, convalescent de la Dictadura, es mobilitzava  per aturar un projecte privat d’urbanització a Sa Dragonera. Manifestacions, actes informatius i l’ocupació simbòlica de l’illa per un grup de joves durant l’estiu delSigue leyendo «L’escola, assetjada»