Tota la vida m’ha agradat caminar per la muntanya. En ocasions ho he fet tot sol –ara no m’hi atrevesc- perquè en les soledats del Pirineu, de Tramuntana o altres serralades he experimentat algunes de les sensacions més intenses de la meva vida. Trobar-te lluny de tot; conversar només amb el hombre que siempre vaSigue leyendo «Mares sense tribu»
Archivo de categoría: Sin categoría
Un home que xiulava Vivaldi
Fa no gaire, poc abans de Cap d’Any, vaig visitar el Parc Verd d’Esporles, el meu poble. És un centre de recollida selectiva prou ben organitzat, utilitzat amb molta freqüència pels veïnats. Els diversos contenidors i espais on depositam les nostres deixalles es van buidant regularment i ens creen la il·lusió, ai làs, que elsSigue leyendo «Un home que xiulava Vivaldi»
Quico
Avui, 5 de gener, fa seixanta anys que l’anarquista Francesc Sabaté fou abatut a Sant Celoni pels trets de la Guàrdia Civil i el sometent. La peripècia final, l’à bout de souffle trepidant d’“El Quico” que acabà aquell matí de gener al poble del Baix Montseny, va acompanyar les nostres converses durant aquelles festes nadalenquesSigue leyendo «Quico»
Trenta nacionalismes
No es que las luchas políticas se ganen con palabras, pero sin éstas no se pueden librar” (Mario Bunge) Mario Bunge, filòsof i físic argentí , va escriure aquestes paraules al seu llibre “Pseudociencia e ideologia” (Laetoli, 2013). En aquesta obra, part de la seva extensa bibliografia sobre el tema de les pseudociències i pseudotecnologiesSigue leyendo «Trenta nacionalismes»
Adeste
Mi padre pasó la Guerra en las cárceles de la República. Detenido en Madrid el 31 de diciembre de 1936, por motivos políticos cuyo detalle todavía desconocemos, estuvo recluído en las prisiones de Albacete, donde fue juzgado el 1 de febrero y condenado a tres años de prisión, Chinchilla, Cehegín, Totana y, finalmente, Hellín,Sigue leyendo «Adeste»
Ara i aquí
Vaig néixer a Queralbs, al Ripollès, divendres 14 de gener de 1949. Al meu poble encara hi havia pastors, uns pastors que eren del Barça, jugaven a escacs i llegien «La Vanguardia». Els carrers de Queralbs feien olor de fenc i flors, de merda de vaca i de fum de llenya. Més tard, als meusSigue leyendo «Ara i aquí»
SOROLLS I PARAULES 